Iniciativa Caldes de Montbui
.

LA SEQUERA UN TEMA DE PAIS 

Els catalans i les catalanes estem davant el repte més important dels últims anys: fer front a la sequera que afecta als gairebé 7,3 milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Aquesta situació, comporta prendre mesures excepcionals per pal·liar la sequera per les repercussions socials, territorials i econòmiques, que necessita a la vegada la participació de totes les institucions i els sectors econòmics i socials i que cal una actuació solidària entre territoris en un marc de sostenibilitat. Davant de situacions excepcionals, mesures excepcionals.

El Govern de Catalunya està actuant en dues direccions. La primera, està fent un gran esforç inversor i de planificació per resoldre les mancances d’aigua de Catalunya, amb el compromís d’impulsar d’una nova cultura de l’aigua que cerqui una gestió més eficaç i sostenible d’aquest bé escàs.

Es així que s’està generant una inversió superior als 1.700 milions en grans infraestructures d’abastament fins a l’any 2012. En aquest sentit dir, que el Departament de Medi Ambient i Habitatge té un Pla d’actuació sobre la política de l’aigua a Catalunya durant el període 2007-2015 on els eixos principals en matèria de sostenibilitat ambiental i de garantia de disponibilitat de l’aigua son els següents: a) sanejament i millora de la qualitat, b) recuperació ambiental dels rius i ordenació del medi, c) regeneració i reutilització d’aigües depurades, d) recuperació d’aqüífers, e) millora de l’eficiència de les xarxes i foment de l’estalvi, f) dessalinització, i g) suport a l’abastament local.

La segona està fent inversions de més de 177 milions que s’estan executant des de que es va activar el decret de sequera per tota Catalunya. D’aquestes mesures la que sembla més controvertida és la possible aportació d’aigua del riu Segre al riu Llobregat. Aquesta aportació només es farà, com a mesura excepcional, en el cas que a la tardor els nivells de reserves d’aigua, a l’àmbit del Ter-Llobregat, no garanteixin el subministrament a la ciutadania, i encara així seria una aportació temporal, fins que la dessalinitzadora d’El Prat de Llobregat entri en funcionament a la propera primavera i garanteixi aquest subministrament. És la única alternativa possible per disponibilitat d’aigua i viable en els terminis necessaris.

És evident que l’actual situació s’ha convertit en un tema de país, i per això no podem entendre la pinça que CIU i el Govern de l’Estat estan realitzant contra el Govern de Catalunya. El primer amb la proposta del transvasament del Roine que presenta importants incerteses polítiques, administratives i terminis d’execució que excedirien els deu anys. Termini molt superior al que el Govern ha previst per la realització de les noves infraestructures que aportaran l’aigua necessària. Fent que el transvasament del Roïna sigui una mesura innecessària i desproporcionada pel seu alt cost.

I En el cas del Govern de l’Estat, més enllà de manifestar el seu desacord amb  algunes de les propostes de la Generalitat no ha fet cap proposta rigorosa. I per tant, cal instar al Govern de Rodríguez Zapatero a tenir una actitud responsable i de respecte amb el Govern de Catalunya.