Lliures de bosses de plàstic

Les bosses de plàstic que ens 'regalen' als comerços es fabriquen per transportar allò que comprem des del comerç fins a casa. Després, en la majoria dels casos, es converteixen en un residu, la gestió del qual cada vegada és més problemàtica perquè el volum de bosses és cada vegada més gran. A l'Estat espanyol, una gran superfície gasta 70 milions de bosses de plàstic cada mes. Un 4% del petròli és destina a l'indúsrtia del plàstic. Una bossa pot trigar més de 400 anys en desaparèixer.

Bosses de pàstic, beneficis per a qui?

És possible eliminar les bosses de plàstic d'un país?
Sí. L'1 de març passat, Bangla Desh va aprovar un pla per prohibir l'ús, venda i fabricació de bosses de plàstic. Es va aprovar una llei que permet sancionar amb 10 euros qui utilitzi una bossa de plàstic, i amb 10 anys de presó qui continuï fabricant-ne.

A la capital, Dacca, es feien servir 10 milions de bosses cada dia, i només un 10%-20% anaven a les escombraries. La resta es llençaven a l'entorn, bloquejaven les clavegueres i causaven greus inundacions. També, la fabricació i la incineració del polietilè (el tipus de plàstic de què estan fetes les bosses) causen problemes de salut per les emissions de dioxines i de cianur d'hidrogen, sobretot al personal que treballa en aquests processos.

Les bosses de plàstic havien aparegut a Bangla Desh a començament dels anys 80 i ràpidament es van popularitzar, perquè eren barates i fàcils de portar. Fins aleshores es feien servir bosses de jute, una fibra vegetal de la qual Bangla Desh era el productor líder en el món. El 1988 els grups ecologistes es van adonar de l'impacte negatiu de les bosses de plàstic sobre el medi, i van alertar del problema. Es va començar una llarga campanya contra les bosses de plàstic i a favor de materials alternatius, com paper, cotó o jute.

Avui, el país aposta clarament per tornar a les de jute. Es fan campanyes per incentivar-ne l'ús i es donen ajuts per proporcionar tecnologia senzilla a petites empreses perquè en fabriquin.

A Irlanda, des del març passat tots els botiguers han de cobrar als compradors per cada bossa una taxa de 0'15 euros. En dos mesos, el consum de bosses en una de les principals cadenes de supermercats ha caigut en un 97'5%.

Voler canviar el mon. Voler  canviar la realitat incondicionalment i amb infinites raons. No valen miralls trencats per  veure com s’apedacen les societats... És aquesta la il.lusió que enforteix i dona constància per treballar...

El següent curt -Binta i la gran idea- forma part de la pel.lícula En el mundo a cada rato que es composa de cinc històries que tracten les cinc prioritats d'Unicef. En aquest cas l'escolarització dels infants. Com que està tret del  Youtube la qualitat és baixa però desitjo  moltissim que trobeu un moment per veure'l! I també per gaudir de la banda sonora!!

 Per si algú hi està interessat: Vaig trobar la pel.lícula sencera al Caixa Fòrum!  

El Conseller de Medi Ambient amb el nostre regidor.

Una premonició?

És imprescindible canviar els mètodes de participació ciutadana. El vigent Reglament va limitar les intervencions ciutadanes en els Plens municipals, i en canvi, no s’ha posat en marxa cap dels mecanismes alternatius previstos. La informació al ciutadà i la seva implicació en el debat i en les decisions són, per nosaltres, ineludibles per a una bona tasca de govern.

Volem que en els Plens, la ciutadania, pugui fer preguntes relacionades amb les qüestions tractades en el mateix Ple, sense petició prèvia. I de qualsevol altra qüestió amb una simple notificació.

Pobre, nomès començar i ja el fiquen a la presó.

Salvador Milà, ex-conseller de Medi Ambient i Habitatge
José Montero, coordinador comarcal d'EUiA
Edilbert Comas, el nostre candidat.

L'Alfons, l'Edilbert, la Josefa i el Pau.

Han estat regidors del PSUC, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa.