El proper dia 21 celebrem la festa de barri amb un sopar al carrer davant del local.
Si voleu venir, nosaltres posem la beguda, el pa amb tomàquet, l'embotit i la coca.
Vosaltres només heu de portar el segon plat (truites, amanides, caragols, arrossos, cuscús,  esqueixades, escalivades, escamarlans o el que vulgueu)

Com mes siguem millor ho passarem. Si sabeu quants sereu,  feu-nos-ho saber enviant un correu electrònic a icveuacaldes@gmail.com En l'assumpte del missatge només heu d'escriure la paraula sopar i el nombre de persones que sereu.

I desprès Festa Trinquera a la Plaça

DISCURS

PLE CONSTITUCIÓ AJUNTAMENT

(16/06/2007)

Bon día, i moltes gràcies als ciutadans que sou aquí per la vostra presència (i els que ho segueixen pels mitjans de comunicació), i una abraçada als companys regidors i al nou alcalde de Caldes.

Els que som avui aquí som el reflexe de la voluntat popular expressada en les eleccions el passat 27 de maig. Aquest és, per delegació, el retrat de les opinions dels ciutadans de Caldes. Uns ciutadans que han expressat de forma indiscutible una ferma voluntat de canvi, i que la podem llegir en l’anàlisi dels resultats: només dues candidatures han tingut un augment de vots, malgrat l’increment de l’abstenció en quasi 10 punts, i cap de les dues ha estat al govern municipal en la passada legislatura.

Aquests resultats, però, han fragmentat com mai havia passat el mapa polític local. Cap partit disposa de majoria absoluta, i ni tan sols s’hi acosta. Aquesta n’és una altra lectura: l’electorat ens demana que siguem capaços d’establir camins de diàleg amb les altres forces polítiques, no hi tenim més remei. S’ha acabat l’època de les hegemonies unipartidistes, amb majories absolutes o acostant-s’hi. Per tant, després del 27 de maig, diverses combinacions eren possibles. Però hem arribat al dia d’avui, tres setmanes després, i cap d’elles ha reeixit.

Com ja sabeu, nosaltres hem expressat abans de les eleccions, durant i després, de forma inequívoca, la nostra proposta per a treballar per un govern d’esquerres. Enguany, una vegada més aquest govern era possible: els regidors dels partits que es diuen d’esquerres som 11, exactament els mateixos que ara fa quatre anys, només que amb una distribució diferent, i la suma dels nostres vots segueix sent majoritària. Pel que sembla, però, aquest govern no sera possible ara per ara, com tampoc ho va ser l’any 2003, i ja sabeu qui va acabar formant govern, fins avui.

Com era fàcil de deduir, en la votació per l’Alcaldia nosaltres hem votat al nostre candidat. Més enllà de seguir considerant que la nostra candidatura i el nostre programa són els millors per Caldes, en les converses que hem mantingut amb altres forces polítiques no hem rebut cap proposta d’acord o de col.laboració, per part d’aquells als qui tocava portar-ne la iniciativa. Per tant, hem decidit de votar-nos a nosaltres mateixos. El meu grup no donaria suport a cap candidat sino era sobre una mínima base d’acord, i en no ser-hi, així ho hem fet.

Voldriem, per acabar, felicitar al nou Alcalde de Caldes. Se li presenta una tasca dura i difícil, i de molta responsabilitat. I sobre tot, de molt risc: la situació de gran minoría li dificultarà extremadament la feina seva i la del seu grup. Això l’obligarà a engegar processos de negociació i d’acord amb la resta de grups a fi de poder mantenir la governabilitat d’aquest Ajuntament. Volem expressar-li, no obstant, la nostra disposició a col.laborar-hi, sempre que es donguin dues premisses: que s’adigui amb els nostres eixos programàtics, i que representi un canvi de tarannà real per als ciutadans de Caldes.

Felicitats, i moltes gràcies.

Manifestació per l’orgull LGTB el dissabte 30 de juny a les 18.15 hores al bar l’Estudiantil (Plaça Universitat)

Doncs sí, com llegiu. Avui he buscat un gos, n'he agafat un que he vist rondant pel meu carrer que feia prou patxoca, l'he tingut tancat a les fosques en una habitació durant un temps, per a fer-lo emprenyar. L'he colpejat durant una bona estona i li he donat menjar podrit per fer-lo trobar malament. Al cap d'una estona, l'he fet sortir al pati interior, per a que no es pogués escapar i s'ha passat una bona estona donant voltes pel pati. Jo el deixava, perque es cansés i així no donés massa la brasa. Com que veia que encara tenia més reflexes, més habilitat... en definitiva que la cosa anava per llarg, li he començat a clavar unes fustes de punta que tenia per allà... a veure si les ferides aconseguien pausar-lo.

El cas és que sí, que s'ha començat a cansar, (està clar que aquelles ferides al llom i aquella sang cansen a qualsevol), així que abans que es morís i quan he vist que la seva agonia era la justa com per no adonar-se de qui estava a prop seu, he agafat un ferro esmolat i ZAS, he acabat amb la seva vida atravesant-lo. Després m'he fet fotos mentre li trossejava algunes parts del cos (que penjaré a la paret de casa).

El toreig és una forma més d'assasinat animal!!

Difon aquest missatge, LLUITEM PER ELIMINAR LES CURSES DE BRAUS DE CATALUNYA I DEL MÓN, CAP ANIMAL MEREIX QUE EL MALTRACTIN I MATIN TAN SANGUINARIAMENT!!!

Després de les eleccións la coalició d'Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa hem celebrat reunions amb ERC, CIU i PSC (una amb cada partit) . Han estat reunions cordials i de pressa de contacte, però sense cap proposta concreta sobre possibles acords de govern o de legislatura.

Entenem que la iniciativa, en aquest sentit, l'han de tenir els partits que han obtingut mes vots i què, en definitiva, tenen els regidors necessaris per assolir majories estables.

El resultat electoral produït a Caldes ha tornat a possibilitar una majoria d'esquerres i de progrés. ERC, PSC i ICV-EUiA tornem a sumar 11 regidors, igual que fa 4 anys, si be amb una altra distribució. Per a nosaltres, aquesta suma de regidors, permet que s’iniciïn converses per intentar assolir un pacte de governabilitat, condicionat a l'acció de govern, l'organització municipal i el funcionament de l'equip.

Tota vegada que a 24 hores del Ple no hem rebut cap oferta ni proposta de negociació futura, el nostre vot per l'alcaldia serà per al nostre candidat.

Lliures de bosses de plàstic

Les bosses de plàstic que ens 'regalen' als comerços es fabriquen per transportar allò que comprem des del comerç fins a casa. Després, en la majoria dels casos, es converteixen en un residu, la gestió del qual cada vegada és més problemàtica perquè el volum de bosses és cada vegada més gran. A l'Estat espanyol, una gran superfície gasta 70 milions de bosses de plàstic cada mes. Un 4% del petròli és destina a l'indúsrtia del plàstic. Una bossa pot trigar més de 400 anys en desaparèixer.

Bosses de pàstic, beneficis per a qui?

És possible eliminar les bosses de plàstic d'un país?
Sí. L'1 de març passat, Bangla Desh va aprovar un pla per prohibir l'ús, venda i fabricació de bosses de plàstic. Es va aprovar una llei que permet sancionar amb 10 euros qui utilitzi una bossa de plàstic, i amb 10 anys de presó qui continuï fabricant-ne.

A la capital, Dacca, es feien servir 10 milions de bosses cada dia, i només un 10%-20% anaven a les escombraries. La resta es llençaven a l'entorn, bloquejaven les clavegueres i causaven greus inundacions. També, la fabricació i la incineració del polietilè (el tipus de plàstic de què estan fetes les bosses) causen problemes de salut per les emissions de dioxines i de cianur d'hidrogen, sobretot al personal que treballa en aquests processos.

Les bosses de plàstic havien aparegut a Bangla Desh a començament dels anys 80 i ràpidament es van popularitzar, perquè eren barates i fàcils de portar. Fins aleshores es feien servir bosses de jute, una fibra vegetal de la qual Bangla Desh era el productor líder en el món. El 1988 els grups ecologistes es van adonar de l'impacte negatiu de les bosses de plàstic sobre el medi, i van alertar del problema. Es va començar una llarga campanya contra les bosses de plàstic i a favor de materials alternatius, com paper, cotó o jute.

Avui, el país aposta clarament per tornar a les de jute. Es fan campanyes per incentivar-ne l'ús i es donen ajuts per proporcionar tecnologia senzilla a petites empreses perquè en fabriquin.

A Irlanda, des del març passat tots els botiguers han de cobrar als compradors per cada bossa una taxa de 0'15 euros. En dos mesos, el consum de bosses en una de les principals cadenes de supermercats ha caigut en un 97'5%.